Les patates velles s’arruguen de pell,
igual que tot “cristo” quan es torna vell.
I és evident que l’home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
I és evident que l’home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
– Hoy he recordado una de las canciones de mi niñez, cómo no, de La Trinca (en castellano, pierde gracia, leñe)






